L’homínid, des de que té ús de raó, té la predisposició i la capacitat per establir relacions socials immerses en processos d’ensenyament-aprenentatge portadors de coneixements. Així que, el conjunt de les masses socials planetàries, per tal de conquerir la conceptualització del coneixement, des d’èpoques pretèrites, ha fet ús dels seus cinc sentits per tal de degustar les sensacions i les percepcions. De manera que les sensacions esdevenen una història de vida conceptualitzadora que ens permetrà, d’una manera directa i a través d’un fenomen experiencial extern, poder gaudir-ne a partir de l’activació dels sentits. I, per consegüent, i d’una forma entrellaçada i sinèrgica, les sensacions es converteixen en percepcions subjectives personals que ens permetran poder interpretar allò viscut durant qualsevol tipus d’experiència immersa en continguts de vida. Una manera, precisa i conseqüent, d’explicar el procés de conquesta sensació-percepció és a través de la corrent pictòrica de l’impressionisme, ja que aquesta tendència ens permet sortir del realisme objectivable com a tal i, per tant, ens ofereix el fet de poder captar el moment concret subjectiu a través de la percepció i interpretació que estableix l’ésser humà en un moment en concret (la mirada del subjecte és singular i única en el món). I, de fet, des de l’àmbit educatiu cal educar a l’alumnat a establir una mirada precisa sobre allò que observa i, tot seguit, dotar-lo d’una mirada interpretativa òptima. Fernando Hernández esmenta que «es tracta d’exposar als estudiants no només el coneixement formal, conceptual i pràctic en relació amb les arts, sinó que també a la seva consideració és com a part de la cultura visual dels diferents pobles i societats.» (1996:16). Així que és important educar en la mirada efectiva i òptima. I tenint en especial rellevància que l’art no l’hem d’oferir des de la mirada cartesiana del coneixement, sinó que l’hem de proposar des de la mirada interpretativa dels fenòmens pictòrics.
Per tal d’explicitar, d’una manera directa i entenedora, l’art de degustar l’experiència educativa on es treballin les sensacions, les percepcions i les interpretacions ho farem tot relatant una proposta pedagògica que estem portant a terme amb l’alumnat de primer d’Animació Sociocultural i turística en el mòdul optatiu al qual, en format de parelles, han hagut de cercar una obra d’art pictòrica dins de la corrent impressionista. De forma que, en un primer moment, han hagut de treballar el gust pictòric (la troballa) i l’observació com a eina fonament d’imitació. En un segon moment, l’alumnat hagut d’inserir-se dins del món dels traços pictòrics tot coneixent les diferents tècniques d’aplicació pictòrica (amb pinzell, el regalim, el degoteig, l’esquitx, l’estampat, el tenyit, la pintura bufada, entre d’altres). I, per últim, han hagut de portar a terme la plasmació del quadre d’una manera fidedigne i, a la vegada, dotant del component artístic el propi toc personal usant les tècniques pertinents del relat pictòric. Eliot (1920) reblava que «els poetes immadurs imiten; els poetes madurs roben; els mals poetes desfiguren allò que prenen, i els bons poetes ho converteixen en alguna cosa millor o, almenys, en alguna cosa diferent.» De forma que, des de les comunitats educatives, hem de vetllar perquè els nostres joves siguin capaços d’esdevenir bons en els seus camps professionals tot partint de la configuració de la realitat observable i, per consegüent, aplicant la interpretació portadora de creativitat i innovació.
