Història

L’actual Institut d’Educació Secundària Francesc Vidal i Barraquer de Tarragona té els seus orígens en el Reial Decret 2060/1978 de 26 de juliol, signat a Palma de Mallorca. El centre inicià les seves activitats docents l’1 de setembre d’aquell mateix any 78.

Ara bé, el naixement d’un centre educatiu sempre té les seves pròpies motivacions. Les arrels del nostre Institut van lluny en el temps, ja que cal retrocedir a l’any 1928 quan per primera vegada s’imparteixen estudis de Formació Professional a la ciutat de Tarragona.

L’Escola del Treball és, doncs, l’origen del que hem de partir i continuar en el decurs del temps amb l’Escola de Mestria Industrial, el Politècnic Comte de Rius i arribar ja a l’any 1978, quan es crea el nostre centre, producte de la partició de les branques industrials i les de serveis del Comte de Rius.

Així, cal esmentar que el nostre Institut va néixer d’una necessitat en la recerca de nous espais i reestructuració d’un altre centre, en el qual l’increment d’alumnes havia produït una saturació en l’espai físic i d’organització.

El nou centre, ”Centro Nacional de Formación Profesional de Primero y Segundo Grado” de Tarragona, s’inaugura amb una plantilla de 28 docents, un conserge i 582 alumnes de la Branca Administrativa i Comercial.

Una inauguració marcada per la manca de locals propis (8 aules, una petita sala de professors, dos despatxos, un espai per a oficines i una reduïda consergeria, tot al voltant d’un passadís de la planta baixa de l’IB Martí i Franquès, amb entrada pròpia pel carrer de Vidal i Barraquer), per la manca de recursos econòmics, de personal administratiu i per l’inici de les classes amb un mes de retard.

Sols l’empenta de l’equip de professors, la paciència dels alumnes i llurs famílies i el suport del Comte de Rius i del coordinador provincial d’FP feren possible aquells inicis.

Aquell primer curs es dedicaria principalment a dotar el centre d’una organització escolar pròpia i d’uns serveis educatius que afavorissin una tasca docent acurada i un rendiment acadèmic d’acord amb els objectius plantejats.

La matrícula s’incrementà geomètricament durant els cursos següents, fent necessària l’adaptació d’altres instal·lacions per donar cabuda als alumnes (aules a l’antiga Universitat Laboral, al Cèsar August, al Comte de Rius, al Sant Jordi, a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla…) fins a aconseguir ja definitivament la seu actual, uns edificis en un deficient estat de conservació en aquell moment.

Durant la primera etapa del centre, en instal·lacions provisionals, aconseguiríem una reestructuració exhaustiva de la Branca Administrativa i Comercial, model posterior per a la majoria dels centres al nostre país.

També‚ la creació de la Branca Sanitària, primer centre públic del país a impartir-la, la transformació en Institut de Formació Professional i la dotació d’un nom propi: Francesc Vidal i Barraquer.

Un cop accedírem a les “noves” instal·lacions, que cedí l’IPFP Comte de Rius, en traslladar-se a les seves, noves de trinca, de la zona educacional, els esforços es dedicaren a adequar les instal·lacions a les nostres necessitats, a consolidar els ensenyaments que impartíem i a ampliar-los.

A les especialitats d’Administració, Informàtica empresarial, Relacions Públiques, Comptabilitat i Comerç (de la branca Administrativa i Comercial), Anàlisis Clíniques, Assistència Psiquiàtrica i Auxiliar de Clínica (Branca Sanitària), s’afegí la de Jardí d’Infància de la Branca de la Llar.

El nostre Institut, ja Politècnic, va crear una llar d’infants al mateix centre i s’establiren convenis de col·laboració amb l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla per fer pràctiques sanitàries a primer i segon graus.

Malauradament aquestes iniciatives acabarien com “la comèdia de Falset”, ja que el Departament d’Ensenyament clausurà la llar d’infants i desautoritzà les pràctiques dels menors de 16 anys uns anys després (problemes legals, digueren).

La dotació d’unes aules de pràctiques administratives i comercials específiques significà també una experiència molt positiva, ja que es muntà una sala amb diversos àmbits de treball tipus oficina, agència de viatges… i una nau amb els típics àmbits d’un supermercat.

També cal significar els esforços per dotar el Centre d’aules d’informàtica amb els avenços més recents, que han suposat una col·laboració directa i constant amb el Programa d’Informàtica Educativa del Departament d’Ensenyament.

Un dels programes que du a terme l’Institut és l’AEM (Aula Experimental de Meteorologia) -que forma part de la comissió de govern de la xarxa internacional vEEEp (The vocational European Environmental Education Network)- obert als instituts, col·legis i escoles de la demarcació, que pretén apropar el món de la meteorologia i del Medi Ambient als alumnes i professors de Secundària.

Gràcies a un conveni subscrit amb TINET, vàrem ser el primer institut de Catalunya que va tenir el seu propi servidor Web a Internet, pels voltants de l’any 1996 i aprofitant que disposàvem del nostre propi servidor vàrem crear AUBERNET (Aula Oberta Internet).

Va ser un programa que facilitava a les Entitats tarragonines oferir una informació al dia de les seves activitats, en un moment en que internet s’estava començant a enlairar.

Altrament es van celebrar al nostre institut diferents conferències i xerrades emmarcades dins dels Netd@ys Europe.

INSTECO és un programa de gestió ambiental que proposa reduir el consum de paper, energia elèctrica i aigua, mentalitzant els usuaris de la necessitat de preservar i protegir els recursos naturals, controlant la gestió ambiental al Centre.

Els canvis d’ensenyaments i l’estat de conservació de l’edifici van portar a la inauguració d’una ala nova d’aules en substitució d’antigues naus de tallers. Fou inaugurada pel conseller en cap l’any 2005.

Aquest fet formava part d’un projecte de quatre etapes per a la remodelació completa de les instal·lacions. Actualment ja ha finalitzat la remodelació total de l’institut coincidint amb l’inici del curs 2010-2011.

S’ha construït un edifici nou de quatre plantes, dedicades a aules i que la part baixa alberga un magnífic i lluminós bar/menjador.

Aquest edifici s’ha fet paral·lel per la part interior a l’edifici que dóna a la rambla President Companys, aprofitant antigues naus/tallers d’FP.

Altrament, s’ha condicionat interiorment l’edifici històric que estava molt deteriorat, (l’edifici de dues plantes del carrer de Soler Morey, que va ser la original Escola del Treball de Tarragona) aquest edifici s’ha destinat a Secretaria, oficines, sala de professors i els diferents departaments; a la seva planta baixa cal destacar una esplèndida Sala d’Actes, moderna i funcional.

Finalment s’ha dut a terme la remodelació i condicionament de l’edifici de quatre plantes que dóna a la Rambla President Companys, també destinat a aules.

Totes aquestes millores, ens han convertit en l’institut més nou i modern de la ciutat de Tarragona.

L’esperit de millora i renovació que sempre ha caracteritzat l’institut, l’ha portat a aconseguir, l’any 2004, la certificació ISO 9001-2000.

Va ser el primer institut de les comarques tarragonines en assolir-la. En aquella ocasió vam rebre la visita de la consellera d’Educació que així va voler donar suport a l’esforç fet per a la millora de la qualitat de l’ensenyament.

Amb els canvis legals l’Institut va passar a ser d’Educació Secundària i Superior d’Ensenyaments Professionals.

Impartint els estudis dels tres nivells educatius: Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior.

En l’actualitat un nou procés de reestructuració ha fet que deixem d’impartir els estudis d’ESO, per centrar tots els nostres esforços en la Formació Professional i els estudis de Batxillerat.